Aquesta fase s'està desenvolupant des del mes de març i es pretén continuar fins al final d'aquestes pràctiques, ja que es considera un procés essencial per dur a terme el projecte plantejat.
Aquesta fase té com a objectiu principal analitzar i identificar, mitjançant l'observació i l'acompanyament, la tipologia d'activitats més adients per als destinataris. Al mateix temps, aquesta fase em permetrà conèixer els diferents agents dintre de l'àmbit d'intervenció, com ara els propis usuaris, les seves famílies i els professionals que hi intervenen.
D'acord amb l'objectiu principal del projecte (continuïtat del lleure dels joves que sobrepassen l'edat permesa a Nexe) s'han escollit dos grups de lleure (KOALES i ESPLAI "LA COLLA") per fer aquest seguiment. En ambdos grups trobem joves majors de 16 anys. Es tractarà doncs de valorar les activitats realitzades i la resposta dels joves davant aquestes activitats. Davant aquesta valoració sorgeix el primer dubte: com valorar la resposta dels joves si la gran majoria no s'expressen verbalment??
En aquest punt, encaixa perfectament la famosa dita "una imatge val més que mil paraules". Així és, de vegades li donem massa importància a l'expressió verbal i ens oblidem de les reaccions no verbals. En aquest àmbit (tot i que gossaria a dir que a qualsevol altre també) és essencial tenir en compte el llenguatge no verbal, ja que aquest està ple d'informació que ens permet identificar com se sent l'altre persona, sense necessitat de paraules i és aquí on la continuïtat dels professionals i el coneixement dels usuaris pren una gran importància (tinguda en compte en la fase 4 d'aquest projecte a l'hora de fer el traspàs d'informació). És evident que quan més coneixem una persona, més fàcil resulta identificar el seu estat d'ànim.
D'altra banda, l'índex d'assistència a les activitats també és un factor a tenir en compte, ja que si repeteixen és segurament perquè els hi agrada tant als nens, com a les famílies. Aquestes últimes també són una font d'informació molt valuosa en aquest cas, tot i que no veuen les activitats, també veuen les reaccions dels seus fills quan participen i ho verbalitzen i agraeixen. En aquest sentit, m'agradaria comentar una anècdota que fins i tot em va arribar a emocionar:
Una de les sortides va ser al teatre, un dels joves que venia aquell dia, en arribar a Nexe, es mostrava especialment neguitós i fins i tot malhumorat. El pare ens va avisar i ens va comentar que el vindria a buscar abans perquè no el veia bé (aquest jove pateix crisis d'ansietat bastant fortes). Li van dir que el mantindríem informat. Finalment va anar passant el dia i el nen s'anava mostrant una mica més tranquil. L'activitat va acabar i el van venir a buscar (els pares no van haver d'avançar l'hora d'arribada). Al cap de mitja hora la coordinadora del grup rep un missatge de la família: "AAAA porta uns dies horribles, pensàvem que avui no aguantaria l'activitat...Però no és que hagi aguantat és que ara estar feliç i content! Gràcies, sou màgics!". Nosaltres havíem notat que s'havia tranquil·litzat, però els seus pares ens van donar molta més informació! D'aquí la importància de la constant comunicació entre entitat i famílies.
Per no extendre'm més continuaré desenvolupant la Fase 1 (Tipologia d'activitats) en una altra entrada. Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada