CONCLUSIONS FINALS: PRACTICUM II

Tot i que les presents conclusions fan referència al Pràcticum II, haig de dir, primerament, que el procés viscut al llarg de totes les pràctiques ha estat molt satisfactori i m'ha permès treballar dintre d'un context d'intervenció (fins aleshores per mi, desconegut) tan específic i a la vegada tan ampli com és l'àmbit de la pluridiscapacitat.

El meu Pla de treball neix amb la intenció de donar resposta a una realitat que actualment es viu a Nexe Fundació, concretament dintre de l'àmbit de lleure: alguns nens i nenes ja comencen a fer-se grans  i han de començar la transició al lleure adult, la qual cosa implicaria un canvi d'entitat o associació, ja que Nexe, a dia d'avui, només pot oferir activitats de lleure fins als 18 anys. L'objectiu principal del projecte es basa en fer un bon acompanyament per part de l'entitat (tant per als joves com per les famílies) que faciliti el procés de transició entre el lleure infantil i el lleure d'adults.

Engegar aquest projecte no ha sigut una tasca difícil, però a mesura que  he anat avançant en les fases, m'he fet conscient de que un projecte d'aquestes mides requereix molta coordinació (amb altres professionals, amb les famílies, amb altres entitats...) i molta dedicació i coneixement del context per tal de dur-lo a terme en òptimes condicions. És evident que 75 hores no són suficients per desenvolupar un projecte d'aquestes característiques, però, si més no, puc afirmar que s'ha començat un procés de transició en el lleure d'aquests joves, així com el treball amb les seves famílies, tot i que, com ja vaig explicar a l'anterior entrada, finalment els joves no hauran de marxar a una altra entitat, sinó que en un principi es podrà ampliar l'edat fins als 21 anys.

FASE 1: OBSERVACIÓ I SEGUIMENT DEL GRUP DE LLEURE DE MÉS EDAT:  Aquesta primera fase que he anat fent al llarg de totes les meves pràctiques, m'ha donat l'oportunitat d'endinsar-me en el món de la pluridiscapacitat. Un món, com ja he dit, gens conegut, en el que m'he sentit molt ben acollida (tant pels professionals que hi treballen, com pels propis nens i joves). El contacte directe amb aquesta realitat ha estat clau a l'hora de desenvolupar la resta de fases, ja que sense l'observació i el seguiment de les activitats realitzades no hagués estat possible una bona contextualització.

FASE 2: RECERCA DE SERVEIS DE LLEURE ADAPTATS A LES NECESSITATS DELS JOVES DINTRE DE LA CIUTAT DE BARCELONA: Un cop definit el context d'intervenció, vaig posar en marxa la recerca d'entitats. La principal dificultat ha estat trobar entitats i/o associacions que no estiguessin separades per la tipologia de la discapacitat, es a dir, que no fossin únicament per a usuaris amb discapacitat intel·lectual o discapacitat física. Adonar-me de que Nexe Fundació és l'única entitat a Barcelona que treballa amb persones amb pluridiscapacitat va ser un gran obstacle, tot i que un cop vaig contactar amb algunes de les entitats vaig veure que el ventall era una mica més ampli. Tot i així, les condicions ofertes per Nexe eren inigualables. Aquesta fase és potser la tasca que m'ha resultat més difícil.

FASE 3: REUNIONS AMB LES FAMÍLIES: De les reunions mensuals programades en un principi al pla de treball, només s'ha pogut realitzar-ne una. Aquest fet es deu principalment al canvi de plans en el treball, en part com a conseqüència d'aquesta única reunió. Les famílies comenten de manera repetitiva que com al servei que s'ofereix a Nexe Fundació no troben res semblant. És per aquesta raó que, tot i que entenen que per edat els seus fills no poden continuar, no volen deixar l'entitat. Insisteixen en demanar una continuïtat encara que sigui uns anys més (fins al 21). Davant els seus arguments resulta difícil oferir alternatives. Personalment he pogut comprovar el tipus de servei que ofereixen als joves i entenc la seva posició. A dia d'avui, cap entitat de les contactades té un servei similar (ja sigui per la ratio, la tipologia d'activitats, l'oferta d'activitats, etc.). És per això que comença a rondinar la idea d'ampliar l'edat de Nexe. Arribats a aquest punt, es passa a negociacions i reunions internes on una servidora ja no hi pot entrar... En aquesta fase i, com és normal, com a estudiant i no treballadora de l'entitat m'he hagut de mantenir al marge, tot i així, se m'ha anat informant de manera continuada dels processos i novetats. 

FASE 4: CANVI DE PLANS I PRESA DE DECISIONS: Com ja vaig comentar en l'anterior entrada (Fase 4), les reunions internes realitzades a Nexe Fundació han provocat importants canvis en aquesta última fase, ja que en un principi, tot i estar oberta a diferents possibilitats, anava dirigida a realitzar un bon traspàs d'informació i acompanyament en el procés de transició en el lleure. Finalment Nexe Fundació decideix presentar un projecte pilot que permeti ampliar l'edat dels usuaris fins als 21 anys (una de les possibilitats contemplades en aquest projecte) coincidint d'aquesta manera també amb la sortida dels centres escolars dels joves, per tant, de moment, no serà necessari realitzar cap traspàs d'informació. El que si que es vol mantenir és l'assessorament tant per les famílies com els professionals encaminat a realitzar una transició cap al lleure d'adults. Podem dir, doncs, que aquesta fase no es dóna per finalitzada, ja que únicament s'ha fet una presa de decisions, però encara no s'han portat a terme les mateixes. Per realitzar un bon tancament d'aquesta fase, faltaria doncs la posada en pràctica de les mesures preses, així com una avaluació posterior dels resultats.

Com a reflexió final, m'agradaria afegir que ha estat una experiència molt enriquidora, la qual requereix d'un treball cooperatiu (entre professionals i famílies), d'intercanvi constant i obert a diferents possibilitats. Remarco la importància contextualitzar el projecte, ja que de no ser així aquest pla de treball no hagués sigut viable.