Seguiment de X Esplai

(24/10/15)

X arriba a l'esplai una mica més tard que la resta, tal i com està acordat amb la família. Avui es mostra especialment neguitós, potser perquè l'espai on es realitza l'activitat (una escola d'EE) no és un lloc tan conegut per ell i hi ha masses estímuls que fan que augmenti el seu nivell d'ansietat, però avui també ve de participar en un altre activitat al matí, factor que sovint  també condiciona el seu estat.

Com que és l'hora de dinar X ha de seure a la cadira i esperar que s'escalfi el seu plat, però avui es torna una feina especialment difícil. Es treballen les consignes (explicades en l'anterior entrada) ja rutinàries per dinar i sembla que durant aquesta estona es troba més tranquil.

L'hora de descans és un moment crític donat que vol passejar-se per les classes del centre i la cuina (va obrint portes, tocant els botons de l'alarma, telèfons, anant a la nevera de la cuina i agafant menjar...). Per sortir de l'espai de descans fa servir diferents estratègies com ara "pipi" o "vull mirar". Quan aquestes no li serveixen es comença a posar més nerviós i va donant "avisos" d'aquest neguit (pessiga, t'agafa fort, fa empentes...). Segons els professionals que treballen amb ell, són mostres del principi d'una crisi.

Se li explica a X en un to de veu suau i tranquil que s'està posant nerviós i ha de descansar per trobar-se millor. Les paraules són clares i amb frases curtes. El nen després de varis intens de fugida, accepta  i demana mitjançant gestos i ús de sons vocals (per parlar fa una exclusió de gairebé tots els altres sons) que li expliquin un compte, sempre és el mateix: "E, U, E" ("Els tres porquets") i després em demana que li cantin una cançó, li canto una cançó per fer massatges que ha dia d'avui continua demanant. Durant aquesta estona d'aproximadament quinze minuts, tot i que no s'adorm, X es mostra tranquil i accepta estirar-se en un llit i rebre carícies. Quan s'aixeca torna a voler donar voltes i intenta obrir la porta del centre per sortir al carrer.

L'activitat està a punt de començar, es fa un "Toca-Toca" ambientat en Halloween, però X no vol entrar a la sala. Es decideix sortir al parc del costat amb la intenció de que es tranquilitzi, donat que en els espais oberts es mostra més relaxat. Es planteja la possibilitat de trucar als pares abans d'hora, si X no es calma, per evitar una crisi forta, però sembla que el passeig fa disminuir la seva ansietat.

Quan tornem, l'activitat està a punt de acabar, però X es troba més tranquil i pot participar una estona. Un cop acabada és l'hora de berenar, es decideix no trucar als pares, donat que falta mitja hora per marxar i X ha baixat el seu nivell d'ansietat. 

En acabar parlem sobre l'estat de X, tal i com ha anat el dia ens preocupa que no pugui venir al Respir de Cap de Setmana, donat que són moltes hores (i una nit) i potser el nen no aguanta. Es vol evitar una crisi forta, ja que han viscut moltes i resulta molt complicat reconduir la situació. Els professionals estan preocupats. Sorgeix la idea de convocar als pares per parlar del tema.