X arriba a l’hora acordada, avui sembla
molt content. Entra a Nexe saludant amb un fort “Hola” i comença el seu
recorregut per tot centre, ja rutinari.
Els pares comenten que ha dormit poc i que si veiem que es posa molt nerviós no
dubtem en trucar-los. La primera parada després de deixar la seva motxilla és
la cuina.
Dinar:
Avui
hi ha macarrons, cosa que el fa posar encara més content. No triga gaire en
anar al menjador i posar-se el pitet per dinar. L’espera del seu plat resulta
més tranquil·la que altres dies, tot i que no dubta en agafar el menjar dels
altres quan estan distrets. Quan arriba el seu dinar, treballem les pautes
acordades per a que vagi més a poc a poc. Se m’acudeix anar comptant les
cullerades “una, dues i mengem el que tenim a la boca”. No li costa gens
entendre-ho i accepta la consigna.
Descans:
Arribada l’hora de descans, X busca un conte per llegir, però no troba
el que vol “Els animals de la selva” i comença a donar voltes per totes les
aules buscant-lo. El fet de no trobar-lo no li agrada gaire, però demana que li expliquem un (Els Tres Porquets). Accepta pujar a la hamaca per descansar.
Abans de començar el conte fa un recorregut mental de tot el que farem, buscant
confirmació: METRO-PARC-BERENAR-PAPA...Tot i que no s’adorm (es pessiga a si
mateix per no fer-ho) es mostra tranquil i es queda una bona estona
(aproximadament vint minuts) a l’hamaca.
Camí: Un cop preparats per anar al parc,
anem fent camí cap al metro, X es mostra content i tot i que té ganes de tocar
timbres i ho intenta, ell mateix s’autocontrola i es diu a si mateix “PROU”
mentre ens agafa del braç. Donat que a diferència de la resta de nois i noies,
X no té dificultats per caminar, anem més ràpid que la resta, la qual cosa fa
que, de vegades hem d’aturar-nos i esperar. Sembla que X avui no té dificultats
en l’espera. Just en arribar al metro,
ens diuen que hi ha un canvi de plans: anirem en autobús per no fer
transbordament. X no tolera bé aquest tipus de canvis i l’últim cop que es va
donar la situació va ser difícil reconduir-la. Aturem al nen per explicar-li el
canvi i tot i que repeteix moltes vegades “E-U” (“metro”), no s’enfada, ni li
suposa un gran problema el canvi de transport. Els professionals que el porten
estan sorpresos, és la primera vegada que el nen ho tolera tan bé.
Montjuïc: El nen gaudeix de la natura es
mostra tranquil i camina lliurement. Els espais a l’aire lliure afavoreixen el
seu estat de tranquil·litat i, tot i que té obsessió per l’hora de berenar i ho
demana molt sovint (perquè sap que després ja venen els pares), tolera bé el
temps d’espera. Arriba l’hora de berenar i comencem a desfer el camí per
trobar-nos amb les famílies. El dia ha anat molt bé i ho compartim amb els
pares de X, que es mostren molt contents amb la noticia.
Observacions: Els espais oberts són molt
afavoridors per a X. Aquest fet, tranquil·litza molt als professionals, que ara
veuen més factible que el nen pugui gaudir d’un “Respir de Cap de Setmana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada