Aquest temps de
pràctiques m’ha permet observar la figura del psicopedagog dintre de l’educació
no formal, concretament dintre de l’àmbit de lleure. Un món amb el que fins ara
estava poc familiaritzada, donat que sempre he treballat dins de l’educació formal.
En el primer
plantejament de les pràctiques, he de reconèixer que em costava ubicar la
figura del psicopedagog/a i les seves funcions dintre de l’àmbit de lleure,
però després d’haver realitzat el Pràcticum I a Nexe Fundació i tenint en
compte que l’entitat dóna resposta a les necessitats d’infants i joves amb
pluridiscapacitat, veig aquesta figura bastant imprescindible.
L’experiència ha
estat molt enriquidora, no només a nivell professional, sinó també a nivell
tant personal, com emocional, ja que he tingut l’oportunitat de conèixer grans
professionals i grans persones dintre l’entitat, de les quals he aprés molt i
s’han mostrat sempre predisposats a ajudar-me i resoldre tots els meus dubtes.
A partir de les
observacions d’aquests mesos de pràctiques he anat perfilant la figura del
psicopedagog dintre de l’àmbit, analitzant les diferents fases dels
procediments que es realitzen, per després poder, conjuntament amb la meva
tutora, estructurar la proposta d’intervenció. En aquest sentit, com ja explicat
en anteriors entrades, les meves pràctiques s’han centrat en el grups fixes de
Nexe amb la franja d’edat més elevada (de 10 a 18 anys). S’observa una molt
bona coordinació entre els professional que hi intervenen amb l’objectiu de
concretar la tasca global d’atenció a aquests infants i joves. S’estableix el següent esquema:
- Acordar les necessitats dels infants i joves amb pluridiscapacitat.
- Determinar objectius per donar-hi resposta a aquestes necessitats.
- Dissenyar i planificar les ofertes educatives i de lleure per satisfer les necessitats.
- Avaluar la idoneïtat de la pràctica.
- Incorporar les millores extretes de l’avaluació.
Es destaca, doncs,
la importància del treball col·laboratiu entre els professionals de l’entitat,
per tal de fer possible una bona intervenció.
A partir de l’observació d’aquest
treball, la coordinació amb els professionals que hi intervenen i les demandes
de les famílies sorgeix una nova necessitat dintre d’aquest grup. Els joves es
fan grans i comencen a sobrepassar la franja d’edat permesa a Nexe. Han estat
molts anys junts i els agradaria continuar fent activitats junts ja que s’ha
creat un gran vincle entre ells i no ho volen perdre, però cóm es pot donar solució
a aquesta necessitat? Els pares estan molt contents amb el funcionament de Nexe
i tot i que coneixen altres entitats, per raons diverses, no els hi acaben de
fer el pes. Plantejada aquesta necessitat, la meva proposta d’intervenció anirà
encaminada en aquest sentit: Treballar amb les famílies i amb la entitat de
manera conjunta, per tal de donar una continuïtat a aquest grup de lleure, que
ja sobrepassa una edat determinada i facilitar la seva transició del lleure
infantil al lleure d’adults.
Per acabar m’agradaria
remarcar la importància del treball cooperatiu, donat que en aquesta entitat he
pogut veure com els professionals treballen per un objectiu comú, sempre tenint
en compte les necessitats dels infants i joves amb puridiscapacitat i responen
sempre en la mesura del possible a la pregunta “Què necessites?”. Aquesta pregunta, tractant-se de nens/es o joves
que no poden respondre de manera simbòlica, comporta un procés molt subjectiu.
És per això que es torna imprescindible la visió consensuada de l’equip de professionals,
aportant cadascú la seva opinió en funció de la disciplina, per buscar-ne una
en comú més precisa i extensa. Voldria destacar també el pes que Nexe Fundació
li dóna al procés d’avaluació (tant amb les famílies, com dintre de l’equip)
amb l’objectiu de millorar sempre el seu servei i donar resposta a les necessitats
o demandes que puguin aparèixer. Realment, un gran treball en equip.
